Parlem de persones

Sr.Vicenç Bon Ni soc caçador ni ecologista de saló i sobre la edat de la sra Rahola hauria de llegir be l'article doncs faig especial esment a la irrecuperabilitat de les seves formes i en cap moment no dic pas la edat que te.
Es fàcil acusar de passar pel damunt massa depressa quan no t'agrada el que llegeixes.
Potser algun ramader que ha tingut que traslladar la seva granja per culpa d'una llei mal feta desde, "ves a seber on", no opina com vostè.
Jo desde el territori he copsat un malestar creixent i molt important.
Potser sería bo que no ens perdéssim mirant el nostre melic i aixequessim la vista per veure que mes enllà el que hi ha no es territori sino persones.

La sra Rahola la torna a "cagar"

M'han fet arribar un vídeo on la sra. Pilar Rahola l'hi nega el dret a un noi aranès a poder decidir sobre la presencia de l'os a la Val d'Aran.
Sra Rahola, si no volem que desde Madrid es decideixi sobre qüestions del nostre pais, amb quina autoritat moral vol que uns "pixapins" desde la Diagonal de Barcelona decideixin quelcom que nomes afecta un territori tan allunyat de "la capital del imperi".
L'he vist, sovint, poc respectuosa amb els seus "contrincants de tertúlies" però aquesta vegada ha superat tots els límits i s'ha convertit en PATÈTICA !!!
A la seva edat això deu ser irrecuperable...

http://www.youtube.com/watch?v=ezYhUDCwDlc

L'ùltima marevella de na Carme Raichs

Aquesta vegada l'article no es meu, però tampoc es una apropiació indeguda.
L'Amadeu Alemany degut als problemes tècnics que te al seu bloc m'ha demanat que publiqui el seu article sobre aquest llibre i aquí el teniu:

Carme Raichs i el seu “ATURA’T”

El passat dimecres 22 d’abril, la poetessa santboiana Carme Raichs va presentar el seu darrer llibre de poesia Atura’t , i ho va fer a Cal Ninyo envoltada d’un munt d’admiradors de la seva feina i amics incondicionals.

Un cop més, vaig tindre la sort de compartir amb ella il·lusió, bona poesia i tot aquell doll d’energia de bon rotllo que aquesta fada de les paraules desprèn.

“Els sentiments són remolins de llum per a deixar els jorns de petitesa quan ells diuen: Atura’t” i banya’t en les aigües encantades de l’univers que duus a dins!”. D’aquestes paraules, de la pròpia autora i que transcric directament de la salutació que ens fa en el llibre, dedueixo –fent un gran esforç de brevetat i sintaxis- quina és la clau de tota la seva feina. En primer lloc, la força dels sentiments que en cada vers ens ofereix, amb valentia i transparència. I en segon lloc, el missatge que ella sovint ens dona; l’univers que cadascun de nosaltres portem dins, i que sovint ignorem o no sabem aprofitar.

En certa manera el llibre també és rebel, doncs podem percebre entre les seva poesia un to suau i gens maliciós, però crític amb la societat que ens envolta, amb un món de constants canvis que sembla segur dels objectius que vol perseguir, però que a voltes a perdut els seus valors. La Carme, mitjançant l’amor, la fe, l’esperança i la natura, com a referents importants per la seva inspiració, combat aquests jorns de petitesa que ella ens explicava.

El llibre, aquest imprescindible full de ruta que pot significar pels lectors que es vulguin despullar- com ho fa la poetessa- i gaudir de la música de les paraules ben trobades, consta de tres parts; Atura’t, Guspires i Batecs. A més, un regal afegit . Un epíleg prou especial que continua amb més poesia. No puc donar més pistes.

També és de justícia recordar que la presentació va comptar amb la col·laboració i intervenció de la Josefina Peraire, prologuista del llibre i poetessa que va llegir el seu pròleg, tot un exemple de bon gust, genialitat i nivell difícils de superar. Després l’escriptora Rosa Bosch i Bech ens va llegir una desena de poemes del Atura’t que havia seleccionat per aquell moment, i el resultat no va ser un altre que l’espectacular massatge per les ànimes que en el bonic i tant especial entorn del teatre de Cal Ninyo, ens varem deixar fer. Tot un luxe, creieu-me.

I així, en molt poc temps la Carme Raichs ja ens a servit en safata dues noves obres, el llibre infantil El gripau Pau i aquest Atura’t de poesia d’altes esferes i sentiments profunds. Tanta creativitat sols està a l’alçada de gent molt especial, que hem de reconèixer com a nostre i gaudir-ne tant com puguem. Atureu-vos uns instants i descobriu en les planes d’aquest poemari moltes coses importants, entre altres... a vosaltres mateixos.

Sols un most, una petitíssima mostra del que us ofereix aquesta artista;

Recerques els amics per fer un estol i tots, ben junts, fer néixer fantasies. Si et punxa fort el cor, busques consol a dins de les raons i sintonies.

Article d’Amadeu Alemany i Rebordosa

Sant Boi a 25 d’abril de 2009

Una altre maravella de na Carme Raichs

Hola amics.
La nostra gran poetesa en torna a sorpendre gratament amb un llibre que podrem gaudir a partir de la seva presentació el dia 30 de gener de 2009 a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer.
"El Gripau Pau i..." es un llibre que pedagogs de les escoles de la nostra ciutat li han donat el vistiplau i van participar en la seva creació.
Un altre gra de sorra en aquesta enorme piràmide de creació que és la vida literària i poètica de la Carme.
Les meves paraules segur que queden curtes doncs es difícil avaluar tanta grandesa desde la meva humil posició i per això us aconsello visitar el bloc de l'Amadeu Alemany que desde la seva posició d'escriptor te una visió mes amplia.

Un escriptor de casa nostra

Amics.
Una bona noticia es el reconeixement d'un escriptor santboià que el dia 19 d'aquest mes l'hi podem fer.
A la Biblioteca de la Muntanyeta a les 6 de la tarda tindrem l'autor del "Poble del Bojos" en el cicle de les tertúlies poètiques que s'hi fan.
Amb l'Amadeu Alemany podrem interactuar i compartir experiències i sentiments sobre el llibre que crec que a ningú qui l'ha llegit a deixat indiferent.
A mi personalment em va omplir d'emoció llegir contes de la meva població amb una qualitat literària excel·lent.
Si voleu ens veiem a la biblioteca o a la "Saint Ramon Tower"... del poble dels bojos.

Pot ser interesant ...

Hola amics.
Fa pocs dies vaig començar una petita secció al bloc sobre pensaments o com diuen alguns, frases celebres,
encara que a mi m'agrada mes la primera.
espero que os agradi i si algú en te de genials i me les vol fer arribar les posaré a la llista.
Hi han pensaments que a vegades ens poden ajudar a entendre situacions o comportaments, a reflexionar,canviar punts de vista i millorar la comprensió que tenim del nostre entorn.
A mi personalment ja fa anys que m'han ajudat també a acceptar i rectificar alguns,no tots ni molt menys, dels meus comportaments i pensaments.
El camí tot just l'he començat i la feina que queda es molt llarga dons els meus errors m'acompanyen a diari.

Que diu que què ?????

Senyor Comas,en resposta al seus articles publicats en el seu bloc intentaré ser breu per no avorrir al personal i l'aviso per endavant que el debat no serà estèril, perquè senzillament no hi haurà debat.
No s'ho mereix.
No acabo d'entendre amb massa claritat el perquè de tot.
Què li fa nosa? que li sobra? que li falta?
Amb una experiència en el mon de la informàtica com la seva no entenc com es que no sap apreciar el gran valor tècnic del LTSP (Linux Terminal Server Project) que es el que fa funcionar a la perfecció els nostres terminals lleugers (així s'anomenen ) ja que no tenen ni tan sols disc dur i amb tan sols 64 Mb de RAM poden funcionar com una estació de treball.
Al DURSI (Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la informació) si ho varen apreciar i per això l'aula de Cal Ninyo es a la llista de properes incorporacions a la Xarxa Publica de Telecentres de la Generalitat de Catalunya.
Desde el Departament de Governació, el senyor Ricard Faura i Homedes,cap del Servei de la Societat del Coneixement a reconegut el treball que durant tres anys hem fet i així l'hi demostro:




No confongui la velocitat de navegació, que es el que es va col·lapsar en el curs de confecció de blocs, amb velocitat de processament que en cap moment es va veure afectada dons vostè deu recordar que en cap moment es va tenir que reiniciar el servidor (amb Linux això no passa mai).
I ja que li agrada parlar de diners públics (en el seu article en parla dos vegades) amb quins diners pagaria el maquinari nou i les llicencies del programari privatiu que vostè proposava adquirir ?.
Intentem gastar la menor quantitat possible de diners públics,això si, els que rebem de les subvencions de la Generalitat de Catalunya els hem de justificar euro per euro, i crec que d'això en pot donar fe la gent de L'Oreig Grup d'Acció Cultural que son qui fins ara en col·laboració estreta ens han tutelat.
Això de les generacions tampoc es el seu fort, ja que els nostres servidors son AMD 1600 Mhz.
Des de l'aula pretenem evitar la fractura digital amb la mínima despesa. No crec que el consumisme brutal que actualment ens envaeix sigui la millor manera de preparar el futur de les nostres filles i fills (estalviem recursos i contaminem menys).
Per mi no es important poder penjar un article en un bloc desde un telèfon mòbil, però si ho es veure persones que tenien por d'engegar un ordinador satisfetes amb si mateixes i agraïdes per al seu avenç personal despres d'un curs a l'aula.
Quan ja han passat unes tres centes persones per l'Aula de Cal Ninyo puc dir que el projecte està consolidat i amb molt bones perspectives.
En relació a les TIC (Tecnologies de la informació i la Comunicació) en que estem endarrerits a Catalunya?
sap que vol dir TIC? jo li diré: tecnologies que afavoreixen la comunicació i l'intercanvi d'informació en tot el mon, com ara un telèfon mòbil,un televisor o un ordinador estigui o no connectat a internet i sigui del model que sigui.
Altre cosa son les NTIC que son les noves tecnologies i que massa sovint no estan a l'abast de la majoria dels ciutadans.
Els primers telèfons mòbils eren NTIC i poca gent se'ls podia permetre degut al preu elevat. Ara tan sols son TIC no pel seu preu sinó perquè no es una tècnica nova. Queda mes clar?